És difícil expressar tot el que he viscut durant els darrers anys en un quadrat de 21 x 21 cm, sigui de forma escrita o mitjançant el dibuix, però intentaré explicar com ho he viscut.
Estudiar arquitectura és una cosa que tenia clar des de ben petit, només cal mirar enrere i recordar les hores que invertia construint cabanes i cases en miniatura per poder jugar amb unes joguines que finalment no acabava utilitzant. No tenia clar que era el que s'estudiava en aquest grau, ja que mai havia tingut contacte amb l'arquitectura fins al moment en què vaig ingressar a l'ETSAV.

Els primers anys van resultar molt difícils, sempre he sigut una persona molt esportista i el pàdel ha tingut molta importància durant la meva vida, deixar de practicar allò que em feia desconnectar del món, em feia molta por. Jo pensava que l'arquitectura era tan sols construir i a poc a poc em vaig adonar que significava moltes coses. Em vaig adonar que per poder exercir en aquesta professió calia tenir coneixement sobre molts altres camps que no s'ensenyaven a l'escola. Això va fer que comencés a endinsar-me en un procés d'autoaprenentatge que no acabarà mai i és que parlar amb altres persones sobre els seus coneixements i saber el perquè de les coses és una cosa que sempre m'ha agradat.

No puc deixar al marge parlar del meu àmbit professional, ja que és una cosa que m'ha acompanyat des d'abans de començar a transcórrer aquest camí. Gràcies a això he pogut aprendre a tractar amb persones de totes les edats i àmbits de treball diferents, des de la gestió d'un grup i l'educació en valors en una escola com a entrenador de futbol, fins a l'organització d'una botiga i el tracte amb el client com a venedor esportiu. Llocs on treballar en equip és essencial per garantir un bon ambient de treball. El treball en equip és una eina molt important en la figura de l'arquitecte i m'ha sigut molt útil per poder compartir coneixements amb la resta de companys i ajudar-nos mútuament. Com em va dir un dia un company de feina: "No conozco a nadie que no sea feliz mientras ayuda a los demàs".

Estudiar arquitectura m'ha despertat altres curiositats. Primer de tot tenir la necessitat de consultar arquitectes del passat com Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto i Mies Van der Rohe i aprendre de la seva essència, a més a més dels actuals arquitectes. Però el que més m'ha despertat és la necessitat de viatjar. Abans tenia la necessitat d'anar a altres països a veure els llocs emblemàtics on tothom es feia les fotografies i llocs per desconnectar però després de viatjar amb els professors i companys de l'escola, m'adono que el que en realitat m'agrada és saber com és la vida en els altres països i com l'arquitectura i la planificació urbana tenen una repercussió directa amb el caràcter social d'un lloc. En aquest moment és quan decideixo marxar a estudiar durant sis mesos fora, a un país completament diferent del nostre, Irlanda.

Durant aquest temps vaig estar vivint a Dublín, una ciutat molt petita però amb molts racons per visitar. Estudiar A l'escola d'arquitectura de la DIT (Dublin Institute of Technology), en un país on el verd és el color predominant, em va ajudar a entendre l'arquitectura des del punt de vista del paisatge, coneixent arquitectes com Capability Brown i William Kent. Era una manera d'entendre l'arquitectura de forma diferent a la de la que estava acostumat durant els anys anteriors. A més a més vaig conèixer persones de molts països diferents i l'intercanvi de coneixements i experiències es va convertir en el plat de cada dia. Ha estat sens dubte una de les millors experiències de la meva vida. Viure fora de casa lluny de les teves comoditats, et fa créixer com a persona i a més a més fa que et coneguis millor a tu mateix.

Al tornar, em vaig adonar que la millor manera d'encarar l'últim tram dels meus estudis era gaudint de totes les coses que havia de fer, de manera que començo a treballar en una empresa constructora com a cap de producció durant tot un estiu. En el moment en veus que tot el que has estudiat té una aplicació directa, el grau de satisfacció és infinit. Tot el que he fet durant anys anteriors pren sentit i m'incita a aprendre encara més. Els coneixements adquirits a l'escola i al món laboral s'alimenten recíprocament i cada cop tinc més ganes d'ampliar els meus coneixements en tots els camps de l'arquitectura. Desafortunadament, no vaig poder seguir treballant després de l'estiu perquè era una feina que comportava vuit hores diàries a peu d'obra i que no podia compaginar amb els estudis. Per altra banda, em va facilitar molt l'entrada al món laboral i al cap de poc temps em vaig incorporar en un despatx d'arquitectura on encara continuo després de tants anys.